benvinguts al web del
FESTIVAL CAIXA MANLLEU 2009

JOAN CONTIJOCH

President de Caixa Manlleu

En temps molt reculats, quan el teatre formava part de la vida dels pobles i les persones hi acudien com aquell qui pren part en un cerimonial molt seriós i no pas merament com qui assisteix a un espectacle (estic pensant, és clar, en l’època grega o llatina clàssiques), el fet que uns actors s’enfilessin a l’escenari no era una cosa de per riure ni per passar l’estona. Era un aspecte, penso, gairebé transcendental en les seves vides. Anaven al teatre a aprendre, i a creure. D’allò que passava allà dalt en depenia, més tard, la seva actuació personal, domèstica o política. Per tant, el fenomen teatral, es convertia en un compromís. Deixeu-m’ho repetir: en un compromís personal, domèstic o polític.

Ha passat el temps, han passat els anys, els corrents, els costums i els estils, i el teatre continua viu i present, i és allà on és amb tot el ròssec que hem anat incorporant al nostre tarannà personal i col·lectiu, un tarannà tan aviat llampant i espectacular com intimista i reflexiu. El teatre és també el nostre dietari històric, la nostra pantalla col·lectiva on projectem els anhels i les vicissituds que ens ronden contínuament, la nostra referència ineludible -vulguem o no- on juguem a paràmetres nous per anar-nos descobrint, amb màscares o sense, en allò que tenim de més voluble, de més intransigent, de més divertit o de més transcendent.
I ara som aquí. Encetat el XXI, continuem amb la mateixa convicció: el teatre ens guanya, com ens ha guanyat sempre. ¿Què hi fa que els personatges es diguin Ofèlia o Don Juan si, al capdavall, són fets amb la mateixa pasta de què hem estat fets tots plegats? ¿Què hi fa que l’acció passi al Piamonte o a Atenes, si al costat de casa o al carrer de més amunt passen les mateixes coses disfressades de contemporaneïtat? ¿Què hi fa que, per adonar-nos-en, hàgim d’anar al teatre i aplaudir els acudits i vituperar els escàndols, quan podríem fer-ho al menjador de casa? El teatre no és un escenari, ni és un espai, només. El teatre, aquest que ens ofereixen tots els participants en la convocatòria d’aquest any, és una nova edició de les nostres velles murrieries o de les nostres antigues insatisfaccions. El teatre és despullar en públic allò que vivim en privat. El teatre que ara ens provoca ja no té cap mena de frontera sinó les que nosaltres mateixos vulguem posar-hi.
Un aplaudiment, doncs, per endavant, a tots els components de cada grup d’aquesta nova convocatòria, la novena ja. Un aplaudiment perquè, a partir de l’esforç i del convenciment del seu treball artístic, a través de noves visions i de nous plantejaments, ens vénen a dir que ja no hi ha res de nou sota el sol. Que l’amor i l’odi, la tendresa i la ferotgia, l’abandó i l’agressivitat, el dolor i la intolerància són tan vells com l’home. Darrera el teló el món és, alhora, tan vell i tan nou com nosaltres mateixos. Són tan vells i tan nous com les ganes d’entrar, asseure’ns, escoltar, callar, riure, gemegar o comprometre’ns. El teatre, mal ens pesi, som nosaltres. I els altres, aquests grups que ens el vénen a oferir, són la nostra segona consciència.
Mireu si val la pena de convocar aquest premi de teatre! Mireu si val la pena de saber qui som, com som, on som i per què som així!

PERE PRAT

Alcalde de Manlleu

A punt d’arribar als deu anys de vida, torna el Premi de Teatre Caixa Manlleu. La capital del Ter serà altra vegada l’escenari on els manlleuencs i manlleuenques podran gaudir, durant uns dies, del teatre en estat pur. Tornaran els monòlegs, el teatre de carrer, el concurs d’estàtues... I tot això, amb la seguretat que, un any més, les activitats programades seran d’una gran qualitat.

Vull agrair una vegada més a Caixa Manlleu la confiança que, any rere any, diposita en la nostra ciutat perquè es converteixi, durant uns dies, en la capital del teatre amateur. És una bona oportunitat perquè els ciutadans de Manlleu i de la resta de la comarca i del país visitin el municipi i gaudeixin d’una tradició tan arrelada a la ciutat com és el teatre amateur. Manlleu sempre ha apostat per aquest art escènic i, malgrat que encara no podem disposar del nou Teatre Centre, la ciutat continua programant teatre de qualitat i fet per la gent de casa. Ens agradaria molt que l’any que ve, que serà el desè aniversari del Premi de teatre, Caixa Manlleu continuï confiant en la nostra vila i des d’aquí li poguéssim oferir ja el millor escenari que es mereix: el Teatre Centre. L’Ajuntament continua treballant perquè el projecte sigui una realitat i estic segur que ben aviat podrem gaudir-ne tots plegats.

Ara, però, passem-ho bé amb aquestes quatre setmanes intenses que ens esperen i gaudim d’aquesta cita cultural tan esperada a la ciutat. Sigueu benvinguts. Un any més Manlleu obre el teló per a tots vosaltres!

JOAN ROURA

Director del Festival Caixa Manlleu

En els temps que corren, podria semblar temerari o un acte d’irresponsabilitat, abocar-se cegament en això del teatre. També podria semblar anar contra el corrent d’una societat trepidant, voraç i massa preocupada, que no ens deixa temps per al gaudi dels sentits.

Cada any, les companyies teatrals i el públic han demostrat que això no és així i confirmen la cultura com una necessitat bàsica en tota societat i pel que fa a nosaltres mantenim intacta la mateixa il·lusió que ens va motivar la primera edició. Es tracta d’una il·lusió semblant a la d’un grup que està construint una obra de teatre. Una il·lusió que es mou entre la racionalitat, la imaginació i la llibertat. El Premi de Teatre no oblida que el teatre de caràcter no professional i les seves entitats han estat i són un dels pilars creatius del país.

Federico Garcia Lorca va dir en una ocasió: “No vayas al teatro a ver qué pasa, sino a ver qué te pasa”. Aquesta frase del poeta i dramaturg andalús és un convit a participar amb tots els sentits del teatre perquè el teatre parla de tots nosaltres, de la nostra societat, dels nostres maldecaps i els nostres desigs. Ha escrit la història de tots i ens ha posat un mirall davant nostre, on persones de carn i ossos han rigut, plorat, estimat, s’han desesperat i s’han despullat en exclusiva per a nosaltres... això no té preu.

Un actor és un atleta dels sentiments. S’entrena i es posa a punt per poder-nos oferir tot el que porta a dintre i nosaltres com a espectadors hi participem activament.
Aquest és precisament l’objectiu del PREMI DE TEATRE CAIXA MANLLEU i desitgem que artistes i espectadors gaudeixin conjuntament del teatre.

Amunt el teló.

FESTIVAL CAIXA MANLLEU 2009

Organitza:




Participa: